Esto que parece obvio, nuestro equipo de gobierno en el Ayuntamiento no lo tiene claro.
¿Cuales son los motivos?
Sinceramente los desconozco, he tratado durante varios días de comprender, que motivos pueden tener para que el C.A.R. este en muntanyans 1
Desde luego interés para la ciudadanía. !NO!
A todos nos interesa sobre todo, unidad de servicios, proximidad y aparcamiento.
Falta de espacio !NO!
Al lado del actual Cap, se pueden destinar a servicios sanitarios más de 8000 m2,-para el C.A.R. y aparcamiento-, después de instalar el colegio.
De tiempo, !NO!
En el tiempo que he sido regidor de urbanismo, en ningún momento paso por mis manos, la solicitud del departamento de Sanidad de la Generalitat, solicitando terrenos para la ubicación de esta instalación, se ha de tener en cuenta, que suponiendo que el diseño este avanzado, su traslado tiene un coste mínimo, pues la orografía de las dos ubicaciones es idéntica.
Economía para el ciudadano !NO!
Traslados innecesarios, esperas inconvenientes y un largo etc... hacen de la ubicación en Muntanyans 1 desaconsejable.
En estos momentos, estamos esperando un debate razonado, que nos explique a todos, el por que de esta decisión, -ubicar el CAR lejos de CAP-, aunque se cumpla el proverbio americano, son necesarias 100 razones para aceptar una mentira.
Querido Don Ramon..Sea ud. bienvenido al mundo este de los blog; Que ganas tenia yo..de que un gran peso pesado de nuestra politica, saltara al cuadrilatero. Bienvenido y bienhallado...y VIVA SALAMANCA!!. besitos
ResponderEliminarGracias Sr. fantasma. Viniendo de usted me siento alagado.
ResponderEliminarLa política, des dels seus origens, s'acota a la finalitat última d'aconseguir el bé o l'interès general. En altres paraules, i com l'entenem molts i com hauria de ser entesa per tothom, la política tracta de treballar pel poble i per al seu benestar.
ResponderEliminarAlguns senyors, han entès la política com l'entenien els reis absolutistes com Lluís XIV. Ningú qüestiona que la gestió del seu imperi i de la corona de França va ser brillant. Al marge, menystenia el poble i l'estrenyia amb impostos abusius que feien que, al costat de la sumptuositat de Versalles mantinguda pels pagesos i contribuents, aquest s'haguéssin d'alimentar de deixalles i males herbes. El Rei se servia del poble i el governava.
Aquests mateixos senyors, que ja fa massa temps que protagonitzen portades i que fan mal a gent que treballa de debó pel país, no devien conèixer que després va venir un rei, Frederic el Gran de Prússia, que va recuperar la tradició dels governants de les antigues democràcies gregues i va afirmar per primera vegada en molts anys que se sentia el principal servidor, i fins i tot servent, del poble. Salvant la distància, si un rei absolutista, que pràcticament gaudia d'omnipotència en la seva voluntat sobre els seus súbdits va poder reconèixer que n'era un servidor i va governar sota aquesta màxima, perquè avui hem de reconèixer com a governants alguns que des de la seva modèstia volen actuar com el Rei Sol i servir-se del poble ?
Miri Sº Ramón,no tinc ni idea de com es por sortir de l’atzucac en què s’ha ficat la política torrenca. Ho dic perquè dins la ratera no hi ha només el govern, sinó també l’oposició. El més grotesc és que a vegades sembla que els nostres dirigents no s’han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne, i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. De cap del dos partits, per molt que tots facin el valent. No n’hi ha cap que tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s’és dins de la ratera. Però si la situació d’encallament s’allarga, és difícil d’imaginar amb quin programa els dos partits podran anar a les eleccions del 2011 sense parlar de gats i només discutint de com repartir-se l’esquer. Serà en aquella circumstància, doncs, quan potser és veurà més clarament l’oportunitat de posar en qüestió l’existència de la mateixa gàbia ?.
No tinc ni idea de com es por sortir de l’atzucac en què s’ha ficat la política torrenca. Ho dic perquè dins la ratera no hi ha només el govern, sinó també l’oposició. El més grotesc és que a vegades sembla que els nostres dirigents no s’han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne, i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. De cap del dos partits, per molt que tots facin el valent. No n’hi ha cap que tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s’és dins de la ratera. Però si la situació d’encallament s’allarga, és difícil d’imaginar amb quin programa els partits podran anar a les eleccions del 2011 sense parlar de gats i només discutint de com repartir-se l’esquer. Serà en aquella circumstància, doncs, quan potser és veurà més clarament l’oportunitat de posar en qüestió l’existència de la mateixa gàbia ?.
ResponderEliminarEscoltar, entendre, observar, valorar, decidir, gestionar, executar, i avaluar, al meu entendre, són les accions (i en aquest ordre) que tot gestor públic ha de saber aplicar per a aconseguir l’excel.lència del servei públic, i poder liderar políticament una societat. No s’ha de ser tampoc purista, efectuar tot aquest seguit d’accions no és gens fàcil, i de ben segur algun pas pot ser difícil d’assolir, però és fonamental que per lo menys hem de reclamar que tothom que es dediqui des de la política al servei públic, observin aquest esquema per a construir accions que derivin en resultats positius per a l’interès general.
Escoltar, una feina difícil, que tots creiem que fem a la perfecció, fem-nos una pregunta: Escoltem a la ciutadania pensant en ella i no tant en els desitjos interns personals i del nostre entorn polític, els mirem als ulls, o simplement els defugim, tot semblant tenir pressa d’anar a un altre lloc ? Entendre, després d’escoltar cal tenir la freqüència ben afinada, ja que el que hem escoltat ho hem de diseccionar i comprendre-ho, i per poder-ho fer cal que ens autoimposem ser empàtics amb els que hem escoltat, i poder esbrinar que hi ha de personal, i que hi que hi ha de col.lectiu.
Observar, després d’ecoltar i entendre, cal observar, fonamentalment perquè cal posar una imatge vàlida del que hem escoltat i entès de la gent.Valorar, un pas especialment important i difícil, que serà l’embrió de la solució final del procés, aquest és el moment de fer la tempesta d’idees, i poder dissenyar ja les possibles tesis d’actuació pública finals.
Decidir, és el moment d’arriscar-se i optar per una actuació concreta, però si hem fet bé els passos anteriors, és un risc controlat, i el que és fonamental, és una decisió que probablememnt tindrà un consens majoritari dins de l’entorn social. Executar, la decisió és presa, cal portar-la a terme sense dubtes, segurament amb algunes petites rectificacions, i ha de ser una acció ferma i transparent.
Avaluació, és l’acció que ens pot ajudar a fer possible una cosa pràcticament impossible en gestió pública, el seu cercle virtuós. Si fem una avaluació real, transparent, i plena de l’avaluació de les polítiques públiques, aconseguirem la retroalimentació del sistema en positiu, aconseguir resoldre disfuncions i millorar decisions futures, i eliminar errors repetitius.
ResponderEliminarPerò, malogradament, ara mateix tots els partits i principalment tan CIU com el PSC escolten, entenen, observen, valoren, gestionen, executen, i avaluen actualment a la Torre ?
La resposta amic Ramón al meu parer és : m’escolto, m’entenc, m’observo, em valoro, em decideixo, em gestiono, m’executo, i m’autoavaluo, i punt i pilota, la resta amic, són tonteries i demes gaites.
Tot i que el millor seria que tan CIU i el PSC s’atrevissin a parlar-ne. I a sortir-ne, esclar.
Només em queda desitjar-los-hi sort, ja que amb la potència del seus argumentaris, la profunditat de les seves propostes i les brillants idees que tenen pel futur , en necessitaran molta perquè els ciutadans i ciutadanes se'ls puguin prendre seriosament.
Benvingut al club dels blogers.
Benvingut Ramon a aquest fastuòs i enigmàtic mon dels blogs.
ResponderEliminarQue el debat, el pensament i les idees flueixin pel be de tots els que vivim a Torredembarra.
Una abraçada i sempre endavant
Jordi Solé
Notul.la: només un incis: l'ADMC ja no existéix, ara es l'AGRUPACIÓ, (ADT)
Benvingut al complex i arriscat món dels blocs. Quan un s'hi posa és per a mantenir-s'hi, encara que es passin depressions. Crec que és bo poder dir coses, i que hi pugui haver un feedback amb el comentaris. Rep una encaixada de mans!
ResponderEliminarRamon parece ser que agregar tu blog en el mio te hace recibir las primeras entradas, lo cual es muy interesante y a paertir de ahora ya estas en el punto de mira de mucho anonimo. Cuidate.
ResponderEliminarGracias Enrique
ResponderEliminar